Malgrat que és temporada baixa a les urgències dels nostres hospitals, les últimes festes majors de l’any encara poden animar el personal sanitari amb algun coma etílic que se sumarà als de l’estiu passat. La de beure fins a caure de cul és una de les tradicions més nostrades i compta amb l’inestimable suport, més o menys explícit, de les nostres autoritats locals. Ajuntaments de tots els colors fomenten l’economia circular de l’alcohol: al llarg de l’any són capaços de patrocinar campanyes de conscienciació contra les addiccions i, al mateix temps, promocionar l’afartament d’alcohol entre els joves, molt joves, amb els “correbars”, una de les activitats que més vergonya fa de llegir en un programa de festes.
Aquesta setmana, el Centre d’Atenció i Seguiment a les Addiccions (CAS Tortosa) ha estat notícia perquè ha augmentat l’espai i millorat l’atenció als drogodependents d’un equipament amb uns professionals que porten vora 40 anys picant pedra per treure del pou moltes persones addictes i, també, per conscienciar ciutadania i administracions que cal remar en la mateixa direcció si es vol atacar un problema del qual ningú no en parla però que afecta milers de persones.
Cada any atenen més de 350 addictes a les Terres de l’Ebre que decideixen fer el pas per desintoxicar-se. Imaginem quants n’hi deu haver que no s’hi han atrevit. Imaginem quantes famílies malmeses.
Les notícies van de fentanil, cànnabis i cocaïna. Però l’alcohol és l’elefant a l’habitació. El seu consum està normalitzat i promocionat, encara que ningú no vol tenir un borratxo a prop. Som al país del vi i no hem après a beure.
